Osi, eixa sóc jo.
Avui m'he adonat que de major vull ser Spiderwoman. A més a més fins i tot se'm dona bé, hui ho he comprobat.
Ha estat al voltant de les 12h del matí, després d'una tutoria amb una mestra. Jo he anat al servici i he vist que estaven tots lliures, així que he decidit entrar en un i he empentat una mica la porta per tancar-la. Però... O_o alguna cosa estranya passava. Encara amb la mà al pany, he començat -xacaxaca- a moure'l de dalt a baix: el pany quasi donava tota la volta!!
"Ja m'he quedat tancada"- he pensat- i he esbossat un somriure que ha acabat en una rialla. Ja tenia jo ganes que em passara una cosa així :-P He mirat l'interior de la meua cambra carcelària i he descobert un munt de sortints que m'anirien de perles per a la meua escalada al rocòdrom particular. Però primer, allò primer... pixar.
Després he començant pujant i recolzant-me ací i allà i trepant trepant he arribat al cim de la paret, on poca distància em separava del sostre. Allí he segut a contemplar el paisatge (que no crec que veja moltes més vegades des d'eixa perspectiva) i amb una flexió de braços he fet un bot fins al terra.
Els meus minuts d'Spiderwoman havien arribat al seu final.
PD: Almenys, espere poder desfer-me de les teranyines del cim de la paret que s'han adherit a la meua roba... o potser les adopte com al meu signe d'dentitat.
Avui m'he adonat que de major vull ser Spiderwoman. A més a més fins i tot se'm dona bé, hui ho he comprobat.
Ha estat al voltant de les 12h del matí, després d'una tutoria amb una mestra. Jo he anat al servici i he vist que estaven tots lliures, així que he decidit entrar en un i he empentat una mica la porta per tancar-la. Però... O_o alguna cosa estranya passava. Encara amb la mà al pany, he començat -xacaxaca- a moure'l de dalt a baix: el pany quasi donava tota la volta!!
"Ja m'he quedat tancada"- he pensat- i he esbossat un somriure que ha acabat en una rialla. Ja tenia jo ganes que em passara una cosa així :-P He mirat l'interior de la meua cambra carcelària i he descobert un munt de sortints que m'anirien de perles per a la meua escalada al rocòdrom particular. Però primer, allò primer... pixar.
Després he començant pujant i recolzant-me ací i allà i trepant trepant he arribat al cim de la paret, on poca distància em separava del sostre. Allí he segut a contemplar el paisatge (que no crec que veja moltes més vegades des d'eixa perspectiva) i amb una flexió de braços he fet un bot fins al terra.
Els meus minuts d'Spiderwoman havien arribat al seu final.
PD: Almenys, espere poder desfer-me de les teranyines del cim de la paret que s'han adherit a la meua roba... o potser les adopte com al meu signe d'dentitat.
1 comentario:
Fa poquet jo parlant de superherois i superheroines i va i no sabia res de spiderwoman. Encantat ^_^
(Fica't una careta a la foto o et reconeixeràn a la vida diària)
Publicar un comentario